Jujutsu

La primavera del jujutsu britànic

A finals del segle XIX, en plena època victoriana, Londres vivia una realitat urbana marcada per l’augment de la delinqüència i la necessitat de sistemes efectius de defensa personal. En aquest context, Edward Barton-Wright (1860–1951) va introduir a Anglaterra un sistema pioner que combinava arts marcials japoneses amb mètodes de combat occidentals: el Bartitsu.

Durant la seva estada al Japó, especialment a Kobe (1895–1898), Barton-Wright va estudiar jujutsu i judo primerenc amb mestres locals — entre ells instructors vinculats a tradicions que influïren el judo inicial derivat d’escoles com Tenjin Shin’yō-ryū i Kitō-ryū. En retornar al Regne Unit, va convidar mestres japonesos a Londres per ensenyar de manera directa.

Entre els més destacats hi havia Yukio Tani i Masutaro Otani, que establiren una presència continuada del jujutsu (conegut històricament a Anglaterra com a “jiu jitsu”) i el judo al Regne Unit.

Posteriorment, figures com Gunji Koizumi (fundador del Budokwai el 1918), Kenshiro Abbe i Mikonosuke Kawaishi contribuiren decisivament a la consolidació i expansió de les arts marcials japoneses a Europa.

Aquest període — aproximadament entre 1900 i la dècada de 1930 — va crear un entorn marcial únic al Regne Unit: una autèntica “primavera del ju-jutsu”, en què mestres japonesos i practicants britànics van interactuar de manera directa, generant una transmissió real de coneixement tècnic.

D’aquesta base en sorgí una primera generació d’instructors britànics, entre ells Alf Morgan, vinculat a la línia de Tani, i posteriorment figures com Robert Clark, Richard Morris, James Blundell, Jack Britten, Bryan Cheek..., que consolidaren un jujutsu modern britànic, estructurat pedagògicament i adaptat al practicant occidental, però amb terminologia i base tècnica japoneses.

El nostre jujutsu

En els inicis del nostre dojo, Juan Gómez Sensei es va formar amb Raymond Thomas en Goshindo Miura-ryū, (defensa personal derivat d'un estil de jujutsu antic) etapa que va establir les bases tècniques i metodològiques del seu treball posterior.

Després de la mort del seu mestre, va continuar la seva formació en karate amb diversos mestres i va obrir el Budokan a la Plaça Osona de Vic l’any 1987, mantenint viu l’ensenyament rebut.

Anys més tard va iniciar el seu entrenament en el sistema desenvolupat per Richard Morris i Bryan Cheek, dins la línia del ju-jutsu britànic modern, hereu de la transmissió japonesa arribada a Europa a finals del segle XIX i ja adaptada al practicant occidental. Juan Gómez sensei va estar entrenant durant 20 anys amb aquests mestres aquest nou sistema, Juko Ryu Jiu-Jitsu.

Els viatges dels mestres europeus al Japó per aprofundir en la seva formació reforçaren aquesta connexió directa amb la tradició. A través de Inoue Tsuyoshi Munetoshi, cap de Hontai Yoshin Ryū, i posteriorment mitjançant el seu alumne Yasumoto Akiyoshi, es consolida un contacte real amb el jujutsu tradicional japonès, especialment en el treball estructural, el control articular, el desequilibri i l’ús d’armes.

No reivindiquem un linatge formal de koryū dins del dojo, però sí una influència tècnica real i contrastada. La terminologia, les projeccions, els controls i els principis mecànics que treballem són plenament japonesos i comparteixen arrel amb les escoles que influïren en el judo desenvolupat per Jigoro Kano.

En aquesta branca del dojo posem l’èmfasi en el jutsu:
l’aplicació pràctica, la funcionalitat i la comprensió mecànica del moviment.

El treball de Jujutsu manté coherència amb el karate del dojo en aspectes com l’estructura corporal, l’ús de l’atemi, el timing i la generació de potència. No són disciplines separades, sinó expressions complementàries d’un mateix principi marcial.

Jukoshoto Ryu

Al llarg de més de 36 països visitats, Juan Gómez sensei ha continuat aprenent de diverses disciplines i tradicions, alhora que ha compartit el seu jujutsu internacionalment.

Aquest recorregut ha permès integrar diferents enfocaments dins d’un sistema coherent que combina:

La profunditat tècnica i filosòfica del budō i de les arts marcials japoneses.
L’estructura, eficàcia i disciplina del ju-jutsu britànic.
La influència del karate i el kobudō, aportant mobilitat, potència i consciència corporal.
L’experiència global, fruit dels viatges i l’intercanvi amb mestres d’arreu del món.
L’adaptació al context contemporani, mantenint funcionalitat i rellevància actual.